Avaluació i seguiment
Proves preanestèsiques
Les proves preanestèsiques són el conjunt de valoracions mèdiques i exploracions que es realitzen abans d’una intervenció quirúrgica o d’un procediment que requereix anestèsia o sedació. El seu objectiu és conèixer l’estat de salut de la persona, identificar possibles factors de risc i planificar l’anestèsia de manera segura i adaptada a cada cas.
L’avaluació preanestèsica permet revisar els antecedents mèdics, la medicació habitual, les al·lèrgies i els resultats de les proves complementàries necessàries abans de la intervenció. Aquesta informació ajuda a minimitzar riscos, optimitzar la preparació quirúrgica i resoldre els dubtes que puguin sorgir abans de l’operació.
Es tracta d’un pas essencial per garantir la màxima seguretat durant tot el procés quirúrgic.
Campimetria
La campimetria és una prova diagnòstica que permet avaluar el camp visual, és a dir, la capacitat de percebre els objectes situats tant al centre com a la perifèria de la visió sense moure els ulls. És una exploració fonamental per detectar alteracions que poden passar desapercebudes en les fases inicials de determinades malalties oculars o neurològiques.
Aquesta prova és especialment important en el diagnòstic i el seguiment del glaucoma, però també s’utilitza per valorar altres patologies que poden afectar el nervi òptic, la retina o les vies visuals del cervell.
Els resultats de la campimetria permeten detectar pèrdues del camp visual, valorar-ne l’evolució i orientar el diagnòstic i el tractament més adequat.
Control de Sintrom
El control de Sintrom® és una prova de seguiment que permet valorar l’efecte del tractament anticoagulant oral amb acenocumarol (Sintrom®). Mitjançant la determinació de l’INR (International Normalized Ratio), és possible ajustar la dosi del medicament per mantenir l’equilibri entre la prevenció de la formació de coàguls i el risc de sagnat.
Es tracta d’un control periòdic imprescindible per a les persones que segueixen aquest tractament, ja que diversos factors, com l’alimentació, altres medicaments o determinades malalties, poden modificar-ne l’efecte.
Un seguiment adequat del tractament anticoagulant contribueix a reduir el risc de complicacions i a garantir la màxima seguretat terapèutica.
Estudi de la marxa i biomecànica
L’estudi de la marxa i biomecànica és una prova funcional que permet analitzar la manera de caminar, córrer o mantenir-se dret per identificar alteracions en el moviment i en el suport dels peus. Mitjançant l’avaluació de la postura, la distribució de les càrregues i el gest esportiu o funcional, és possible detectar desequilibris que poden provocar dolor, lesions o sobrecàrregues.
Es tracta d’una exploració especialment útil per prevenir lesions, optimitzar el rendiment esportiu i orientar el tractament de diferents patologies musculoesquelètiques. També és una eina de gran valor per valorar la necessitat de plantilles personalitzades o d’altres mesures terapèutiques.
Els resultats de l’estudi de la marxa i biomecànica permeten establir un pla de tractament individualitzat adaptat a les necessitats de cada persona.
Revisió mèdica esportiva
La revisió mèdica esportiva és una valoració integral de l’estat de salut i de la condició física que permet determinar si una persona pot practicar activitat física o esport amb seguretat. També contribueix a detectar factors de risc, prevenir lesions i orientar la pràctica esportiva segons les característiques i els objectius de cada esportista.
Aquesta revisió està indicada tant per a persones que s’inicien en l’activitat física com per a esportistes amateurs o d’alt nivell. A més de valorar la salut cardiovascular i musculoesquelètica, permet optimitzar el rendiment esportiu i establir recomanacions individualitzades.
La revisió mèdica esportiva és una eina fonamental per practicar esport amb les màximes garanties de seguretat.
Valoració nutricional i dietètica
La valoració nutricional i dietètica és una avaluació completa de l’estat nutricional i dels hàbits alimentaris que permet identificar necessitats específiques, detectar possibles desequilibris i establir un pla d’alimentació personalitzat. L’objectiu és millorar la salut, prevenir malalties i contribuir al benestar en totes les etapes de la vida.
Aquesta valoració és útil tant per a persones que volen adoptar uns hàbits més saludables com per a aquelles que necessiten un suport nutricional relacionat amb una malaltia, la pràctica esportiva o una situació fisiològica concreta, com l’embaràs o l’envelliment.
El pla nutricional s’adapta sempre a les característiques, els objectius i l’estil de vida de cada persona, amb un enfocament realista, individualitzat i basat en l’evidència científica.
Psicologia clínica i avaluació emocional
La valoració psicològica i l’avaluació emocional permeten conèixer el benestar emocional, el funcionament psicològic i els recursos personals de cada persona per identificar possibles dificultats i orientar el tractament més adequat. Es tracta d’una eina fonamental tant per al diagnòstic com per al seguiment de diferents trastorns emocionals, conductuals i del neurodesenvolupament.
L’avaluació integra la informació obtinguda durant l’entrevista clínica, l’observació i, quan és necessari, diferents proves i qüestionaris estandarditzats. Aquest procés permet comprendre l’origen dels símptomes, valorar-ne l’impacte en la vida quotidiana i establir un pla d’intervenció adaptat a cada persona.
Els resultats de la valoració psicològica sempre s’interpreten de manera global, tenint en compte la història personal, el context familiar, social i laboral, així com els objectius terapèutics.
Prova diagnòstica
Electrocardiograma
L’electrocardiograma (ECG) és una prova diagnòstica ràpida, senzilla i no invasiva que registra l’activitat elèctrica del cor mitjançant uns petits elèctrodes col·locats sobre la pell. És una exploració fonamental per valorar el ritme cardíac, detectar alteracions de la conducció elèctrica i identificar signes que poden orientar el diagnòstic de diferents malalties cardiovasculars.
Es tracta d’una prova molt utilitzada tant en persones amb símptomes, com ara dolor toràcic, palpitacions o marejos, com en revisions mèdiques, valoracions preoperatòries o controls de seguiment de determinades patologies cardíaques.
L’electrocardiograma aporta informació immediata sobre el funcionament del cor i, quan és necessari, es complementa amb altres exploracions per obtenir una valoració més completa de la salut cardiovascular.
Prova d’esforç
La prova d’esforç, també coneguda com a ergometria, és una exploració que permet valorar la resposta del cor davant l’activitat física. Durant la prova, es registra de manera continuada l’activitat cardíaca mentre la persona camina sobre una cinta o pedala en una bicicleta estàtica, incrementant progressivament la intensitat de l’exercici.
És una prova fonamental per detectar alteracions que poden no manifestar-se en repòs, com la disminució del reg sanguini al múscul cardíac, determinades arítmies o una resposta anòmala de la pressió arterial a l’esforç. També és molt útil per valorar la capacitat funcional, orientar el tractament i fer el seguiment de diferents malalties cardiovasculars.
La prova d’esforç proporciona informació molt rellevant per al diagnòstic i la prevenció cardiovascular, sempre interpretada conjuntament amb la història clínica i la resta d’exploracions.
Espirometria
L’espirometria és una prova funcional respiratòria que permet valorar la capacitat pulmonar i el funcionament dels pulmons mesurant el volum d’aire que una persona és capaç d’inspirar i expirar, així com la velocitat amb què ho fa. És una exploració fonamental per al diagnòstic i el seguiment de nombroses malalties respiratòries.
Es tracta d’una prova senzilla, indolora i no invasiva, especialment útil per detectar alteracions com l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i altres patologies que afecten la funció respiratòria. També permet valorar la resposta als tractaments i fer el seguiment de l’evolució de la malaltia.
Els resultats de l’espirometria s’interpreten sempre conjuntament amb la història clínica, els símptomes i la resta d’exploracions per obtenir un diagnòstic precís.
Endoscòpia digestiva
L’endoscòpia digestiva és una prova diagnòstica que permet visualitzar directament l’interior del tub digestiu mitjançant un tub prim i flexible equipat amb una càmera d’alta definició. Aquesta exploració facilita el diagnòstic de nombroses malalties de l’aparell digestiu i, en molts casos, també permet realitzar determinats tractaments sense necessitat de cirurgia.
Segons la zona que s’ha d’estudiar, es pot realitzar una gastroscòpia, que explora l’esòfag, l’estómac i el duodè, o una colonoscòpia, que permet examinar el còlon i el recte.
A més d’identificar lesions, inflamacions o sagnats, l’endoscòpia digestiva permet obtenir biòpsies, extreure pòlips o controlar determinades hemorràgies durant la mateixa exploració.
Audiometria
L’audiometria és una prova diagnòstica que permet valorar la capacitat auditiva i detectar possibles alteracions de l’audició. Mitjançant diferents estímuls sonors, l’exploració determina el llindar auditiu de cada oïda i contribueix a identificar el tipus i el grau de pèrdua auditiva.
És una prova fonamental en l’estudi de símptomes com la disminució de l’audició, els acúfens (brunzits o xiulets a les orelles), la sensació d’oïda tapada o les dificultats per entendre les converses. També forma part del seguiment de determinades malalties de l’oïda i de les revisions auditives.
Els resultats de l’audiometria permeten orientar el diagnòstic i, quan és necessari, indicar les proves complementàries o el tractament més adequat.
Test d’al·lèrgia
El test d’al·lèrgia és una prova diagnòstica que permet identificar si una persona presenta una reacció al·lèrgica davant determinades substàncies, anomenades al·lèrgens. Aquest estudi és fonamental per diagnosticar diferents malalties al·lèrgiques i orientar el tractament més adequat.
Els al·lèrgens poden ser molt diversos, com ara pòl·lens, àcars de la pols, epitelis d’animals, fongs, aliments, medicaments o el verí d’insectes. Identificar-ne la causa permet establir mesures de prevenció, valorar la necessitat d’un tractament específic i millorar la qualitat de vida de la persona.
Els resultats del test d’al·lèrgia sempre s’interpreten conjuntament amb la història clínica i els símptomes, ja que una sensibilització no implica necessàriament una al·lèrgia clínica.
Electroencefalograma
L’electroencefalograma (EEG) és una prova diagnòstica que registra l’activitat elèctrica del cervell mitjançant uns petits elèctrodes col·locats sobre el cuir cabellut. És una exploració indolora, no invasiva i fonamental per estudiar el funcionament cerebral i detectar alteracions de l’activitat elèctrica.
L’EEG s’utilitza principalment en el diagnòstic i seguiment de l’epilèpsia, però també és útil en l’estudi d’altres trastorns neurològics, alteracions de la consciència, episodis de pèrdua de coneixement o determinats trastorns del son.
Els resultats de l’electroencefalograma aporten informació complementària a la història clínica i a l’exploració neurològica, ajudant a orientar el diagnòstic i el tractament més adequat.
Electromiograma
L’electromiograma (EMG) és una prova diagnòstica que permet estudiar el funcionament dels nervis perifèrics i dels músculs. Mitjançant el registre de l’activitat elèctrica muscular i de la velocitat de conducció nerviosa, ajuda a identificar alteracions que poden afectar el sistema nerviós perifèric o la musculatura.
És una exploració especialment útil per diagnosticar l’origen de símptomes com el formigueig, la pèrdua de força, l’adormiment de les extremitats, el dolor neuropàtic o els espasmes musculars. També permet confirmar o descartar diferents malalties neurològiques i musculars i fer-ne el seguiment.
Els resultats de l’electromiograma s’interpreten conjuntament amb la història clínica i l’exploració neurològica per orientar el diagnòstic i establir el tractament més adequat.
Fluxometria
La fluxometria és una prova diagnòstica senzilla, ràpida i no invasiva que permet valorar la força i el flux del raig d’orina durant la micció. És una exploració molt útil per detectar alteracions en el buidatge de la bufeta i orientar el diagnòstic de diferents trastorns del tracte urinari inferior.
Aquesta prova s’utilitza habitualment en persones que presenten dificultats per orinar, disminució de la força del raig, necessitat d’orinar amb freqüència o sensació de buidatge incomplet de la bufeta. També forma part del seguiment de determinades patologies urològiques i de l’avaluació dels resultats dels tractaments.
Els resultats de la fluxometria aporten informació objectiva sobre el patró de la micció i contribueixen a determinar si cal completar l’estudi amb altres exploracions.
Urodinamia
La urodinàmia és una prova diagnòstica que permet estudiar el funcionament de la bufeta urinària i de la uretra durant les fases d’ompliment i de buidatge. Mitjançant l’anàlisi de diferents paràmetres, ajuda a identificar alteracions en l’emmagatzematge o l’eliminació de l’orina i a determinar-ne la causa.
És una exploració especialment útil en persones que presenten incontinència urinària, dificultat per orinar, necessitat urgent o freqüent d’orinar, sensació de buidatge incomplet de la bufeta o altres trastorns del tracte urinari inferior. També és una prova de referència abans d’alguns tractaments quirúrgics de la incontinència.
Els resultats de la urodinàmia permeten orientar el diagnòstic i establir el tractament més adequat per a cada persona.
Cistoscòpia
La cistoscòpia és una prova diagnòstica que permet visualitzar l’interior de la bufeta urinària i de la uretra mitjançant un instrument prim i flexible anomenat cistoscopi. Aquesta exploració facilita l’avaluació directa de les vies urinàries inferiors i és una eina fonamental per diagnosticar diferents alteracions urològiques.
La cistoscòpia s’utilitza per estudiar símptomes com la presència de sang a l’orina (hematúria), les infeccions urinàries de repetició, les dificultats per orinar o altres alteracions de la bufeta. També permet detectar lesions, inflamacions, càlculs o tumors, així com realitzar determinats procediments durant la mateixa exploració.
Els resultats de la cistoscòpia aporten informació molt precisa i contribueixen a orientar el diagnòstic i el tractament més adequat per a cada persona.
Test Pro-BNP
El Test Pro-BNP és una anàlisi de sang que mesura els nivells del NT-proBNP, una substància que el cor allibera quan treballa amb una càrrega superior a l’habitual. Aquesta prova és una eina molt útil per ajudar a diagnosticar la insuficiència cardíaca, valorar-ne la gravetat i fer el seguiment de la seva evolució.
L’estudi dels nivells de NT-proBNP també contribueix a diferenciar si símptomes com la dificultat per respirar, el cansament o la inflor de les cames poden tenir un origen cardíac o estar relacionats amb altres malalties.
Els resultats del Test Pro-BNP sempre s’interpreten conjuntament amb la història clínica, l’exploració física i altres proves cardiològiques per obtenir un diagnòstic precís.
Tomografia coherència òptica (OCT)
La tomografia de coherència òptica (OCT) és una prova diagnòstica no invasiva que permet obtenir imatges d’alta resolució de les diferents capes de la retina i del nervi òptic. Gràcies a aquesta tecnologia, és possible detectar alteracions oculars en fases inicials, fer un diagnòstic més precís i realitzar un seguiment objectiu de l’evolució de diverses malalties.
L’OCT és una de les exploracions més importants en oftalmologia, ja que proporciona informació que no és visible amb una exploració ocular convencional. La prova és ràpida, indolora i no requereix contacte amb l’ull.
Els resultats de l’OCT contribueixen a orientar el diagnòstic i el tractament de diferents patologies de la retina i del nervi òptic, així com al control de la seva evolució.
Biometria ocular
La biometria ocular és una prova diagnòstica que permet obtenir mesures molt precises de les diferents estructures de l’ull, com la longitud axial, la curvatura de la còrnia i la profunditat de la cambra anterior. Aquestes dades són fonamentals per planificar determinades intervencions oftalmològiques, especialment la cirurgia de la cataracta.
Gràcies a aquesta exploració, és possible calcular amb exactitud la potència de la lent intraocular que s’implantarà durant la cirurgia, contribuint a optimitzar els resultats visuals després de la intervenció.
La biometria ocular és una prova ràpida, indolora i no invasiva que forma part de l’estudi preoperatori i del diagnòstic de determinades patologies oculars.
Paquimetria
La paquimetria és una prova diagnòstica que mesura el gruix de la còrnia, la capa transparent que recobreix la part anterior de l’ull. Es tracta d’una exploració ràpida, indolora i no invasiva que aporta informació molt rellevant per al diagnòstic i el seguiment de diverses patologies oculars.
El gruix corneal és un factor que pot influir en la mesura de la pressió intraocular i és especialment important en l’estudi i el seguiment del glaucoma. També és una prova habitual abans de determinades cirurgies oculars, com la cirurgia refractiva o la cirurgia de la cataracta, i en la valoració d’algunes malalties de la còrnia.
Els resultats de la paquimetria s’interpreten conjuntament amb la resta de l’exploració oftalmològica per obtenir una valoració completa de la salut ocular.
Diagnòstic per la imatge
Ressonància magnètica
La ressonància magnètica (RM) és una prova de diagnòstic per la imatge que permet obtenir imatges d’alta resolució de l’interior del cos mitjançant un camp magnètic i ones de radiofreqüència, sense utilitzar radiació ionitzant. És una de les tècniques més precises per estudiar els teixits tous, les articulacions, el cervell, la columna vertebral, els òrgans interns i el sistema cardiovascular.
Gràcies al seu alt nivell de detall, la ressonància magnètica és una eina fonamental per diagnosticar, caracteritzar i fer el seguiment d’un ampli ventall de malalties. En funció del tipus d’exploració, pot realitzar-se amb o sense contrast intravenós, sempre sota indicació mèdica.
Els resultats de la prova proporcionen informació molt precisa que contribueix a establir un diagnòstic fiable i a planificar el tractament més adequat.
Tomografia Computeritzada (TAC)
La tomografia computada (TAC) és una prova de diagnòstic per la imatge que utilitza raigs X i tecnologia informàtica avançada per obtenir imatges detallades de l’interior del cos en diferents plans i reconstruccions tridimensionals. Aquesta precisió permet estudiar amb gran exactitud òrgans, vasos sanguinis, ossos i altres estructures anatòmiques.
És una exploració ràpida i de gran valor diagnòstic que s’utilitza per detectar, confirmar o fer el seguiment d’un ampli ventall de patologies. En funció de l’estudi, pot realitzar-se amb o sense contrast intravenós, sempre sota criteri mèdic.
La tomografia computada (TAC) proporciona informació essencial per orientar el diagnòstic, planificar tractaments i facilitar la presa de decisions clíniques amb rapidesa i precisió.
Ecografia
L’ecografia és una prova de diagnòstic per la imatge que utilitza ultrasons per obtenir imatges en temps real dels òrgans, els teixits tous i els vasos sanguinis, sense utilitzar radiació ionitzant. És una exploració ràpida, segura i no invasiva que permet valorar múltiples estructures del cos i orientar el diagnòstic de nombroses patologies.
Es tracta d’una de les proves més utilitzades en medicina, tant per al diagnòstic com per al seguiment de diferents malalties. Gràcies a la visualització en temps real, també permet estudiar el moviment d’alguns òrgans i guiar determinats procediments mèdics quan està indicat.
Els resultats de l’ecografia aporten informació immediata que, juntament amb la història clínica i l’exploració física, facilita una valoració diagnòstica precisa.
Radiologia
La radiologia és una prova de diagnòstic per la imatge que utilitza raigs X per obtenir imatges de l’interior del cos de manera ràpida, precisa i no invasiva. És una de les exploracions més utilitzades en medicina perquè permet valorar principalment els ossos, les articulacions i determinades estructures del tòrax i de l’abdomen.
Aquesta prova és fonamental per diagnosticar fractures, lesions traumàtiques, malalties osteoarticulars i diverses patologies pulmonars, així com per fer el seguiment de l’evolució de diferents processos clínics.
La radiologia digital proporciona imatges d’alta qualitat que contribueixen a obtenir un diagnòstic ràpid i a orientar el tractament més adequat en cada situació.
Mamografia
La mamografia és una prova de diagnòstic per la imatge que utilitza una dosi molt baixa de raigs X per obtenir imatges detallades del teixit mamari. És la tècnica de referència per a la detecció precoç del càncer de mama, ja que permet identificar lesions molt petites abans que siguin palpables o provoquin símptomes.
A més del cribratge, la mamografia és una prova fonamental en l’estudi de símptomes com l’aparició d’un bony, alteracions de la pell o del mugró, secreció mamària o dolor persistent. Els resultats contribueixen a orientar el diagnòstic i, si és necessari, planificar les proves complementàries o el tractament més adequat.
La detecció precoç continua sent un dels factors més importants per millorar el pronòstic de les malalties mamàries.
Ecocardiografia
L’ecocardiografia és una prova de diagnòstic per la imatge que utilitza ultrasons per obtenir imatges en temps real del cor. Aquesta exploració permet valorar la seva estructura, el funcionament de les cavitats cardíaques, les vàlvules i el moviment del múscul cardíac, així com analitzar el flux sanguini que circula pel seu interior.
Es tracta d’una prova no invasiva, indolora i sense radiació, considerada una de les eines fonamentals per al diagnòstic i el seguiment de les malalties cardiovasculars. L’ecocardiografia proporciona informació essencial per detectar alteracions cardíaques, avaluar la funció del cor i orientar el tractament més adequat.
Els resultats de la prova s’interpreten conjuntament amb la història clínica, l’exploració física i altres proves cardiològiques per obtenir una valoració completa de la salut cardiovascular.
Densitometria òssia
La densitometria òssia és una prova de diagnòstic per la imatge que permet mesurar la densitat mineral dels ossos i valorar-ne la resistència. És l’exploració de referència per diagnosticar l’osteoporosi i estimar el risc de fractura, especialment en persones amb factors de risc o antecedents de pèrdua de massa òssia.
Es tracta d’una prova ràpida, indolora i no invasiva que utilitza una dosi molt baixa de raigs X per analitzar, habitualment, la columna lumbar i el maluc, les zones més susceptibles de patir fractures osteoporòtiques.
La densitometria òssia permet detectar de manera precoç la disminució de la massa òssia i fer-ne el seguiment al llarg del temps, facilitant la prevenció i el tractament de les malalties que afecten l’os.
Ortopantomografia
L’ortopantomografia és una prova de diagnòstic per la imatge que permet obtenir una visió panoràmica de les dues arcades dentàries, els maxil·lars, les articulacions temporomandibulars i altres estructures de la cavitat oral en una sola imatge.
Es tracta d’una exploració ràpida, indolora i de baixa dosi de radiació que és fonamental per al diagnòstic, la planificació de tractaments odontològics i el seguiment de diferents patologies bucodentals. Permet valorar l’estat de les dents, l’os maxil·lar i mandibular, així com detectar alteracions que poden no ser visibles durant una exploració clínica convencional.
L’ortopantomografia és una prova habitual abans de tractaments d’implantologia, cirurgia oral, ortodòncia o extraccions dentàries complexes.
TAC dental
El TAC dental, també conegut com a tomografia computada de feix cònic (CBCT), és una prova de diagnòstic per la imatge que permet obtenir imatges tridimensionals d’alta precisió de les dents, els maxil·lars i les estructures òssies de la cavitat oral.
A diferència de l’ortopantomografia, el TAC dental proporciona una visió en tres dimensions que permet estudiar amb gran detall l’anatomia de cada pacient. Aquesta informació és essencial per planificar tractaments complexos amb la màxima precisió i seguretat, especialment en implantologia, cirurgia oral, endodòncia i altres procediments odontològics.
Es tracta d’una prova ràpida, indolora i no invasiva que facilita un diagnòstic més precís i una millor planificació dels tractaments.
Anàlisis clíniques i laboratoris
Anàlisi clínica
L’anàlisi clínica és una de les eines diagnòstiques més importants en medicina. A través de l’estudi de mostres biològiques, principalment de sang, orina o altres fluids corporals, permet obtenir informació objectiva sobre el funcionament de l’organisme i detectar alteracions que poden indicar la presència d’una malaltia.
És una prova fonamental tant per al diagnòstic com per al seguiment de nombroses patologies, així com per a la prevenció, les revisions mèdiques i el control de l’eficàcia dels tractaments. En molts casos, les alteracions analítiques poden identificar-se abans que apareguin els primers símptomes.
Els resultats de l’anàlisi clínica sempre s’interpreten conjuntament amb la història clínica, l’exploració física i la resta de proves complementàries per obtenir una valoració global de l’estat de salut.
Estudi hormonal i metabòlic
L’estudi hormonal i metabòlic és una anàlisi clínica que permet valorar el funcionament del sistema endocrí i dels principals processos metabòlics de l’organisme. Mitjançant la determinació de diferents hormones i marcadors bioquímics, contribueix al diagnòstic, al seguiment i al control de nombroses malalties que afecten l’equilibri hormonal i el metabolisme.
Aquesta prova és especialment útil per estudiar alteracions de la tiroide, les glàndules suprarenals, la hipòfisi, el metabolisme de la glucosa, el calci, el ferro o altres trastorns hormonals relacionats amb el creixement, la fertilitat, la menopausa o el metabolisme.
Els resultats de l’estudi hormonal i metabòlic sempre s’interpreten conjuntament amb la història clínica, els símptomes i la resta de proves complementàries per obtenir un diagnòstic precís.
Anàlisi genètica
L’anàlisi genètica és una prova que estudia l’ADN per identificar variacions genètiques que poden estar relacionades amb determinades malalties hereditàries, predisposicions genètiques o alteracions cromosòmiques. Aquesta informació contribueix al diagnòstic, a la prevenció, al pronòstic i, en alguns casos, a la selecció del tractament més adequat.
L’estudi genètic té un paper cada vegada més important en diverses especialitats mèdiques, com l’oncologia, la cardiologia, la neurologia, la ginecologia, la reproducció assistida o la pediatria, entre d’altres. La seva indicació sempre es basa en criteris clínics i en la valoració individual de cada persona.
Els resultats de l’anàlisi genètica s’interpreten conjuntament amb la història clínica, els antecedents personals i familiars i la resta d’exploracions, per oferir una valoració global i personalitzada.
Proves serològiques
Les proves serològiques són anàlisis de laboratori que estudien una mostra de sang per detectar la presència d’anticossos o, en determinats casos, d’antígens relacionats amb diferents malalties infeccioses o immunològiques. Aquestes proves permeten conèixer si una persona ha estat en contacte amb un determinat microorganisme, si presenta una infecció activa en algunes situacions o si ha desenvolupat resposta immunitària després d’una infecció o d’una vacunació.
La serologia és una eina diagnòstica de gran utilitat en l’estudi de nombroses malalties víriques, bacterianes i parasitàries, així com en determinats processos autoimmunes. Els seus resultats sempre s’interpreten conjuntament amb la història clínica, els símptomes i altres proves complementàries.
L’elecció de la prova serològica més adequada depèn del context clínic i de la sospita diagnòstica de cada persona.
Anatomia patològica
L’anatomia patològica és una prova diagnòstica que estudia les cèl·lules i els teixits de l’organisme per identificar alteracions que permetin confirmar o descartar una malaltia. És una eina fonamental per establir un diagnòstic precís, especialment en processos tumorals, inflamatoris o infecciosos.
L’estudi es realitza a partir de mostres obtingudes mitjançant una biòpsia, una intervenció quirúrgica o una citologia, que són analitzades al laboratori per professionals especialitzats. Aquesta anàlisi permet determinar la naturalesa de la lesió, valorar-ne les característiques i orientar el tractament més adequat.
Els resultats de l’anatomia patològica constitueixen, en molts casos, el diagnòstic definitiu sobre el qual es basa la presa de decisions terapèutiques.