Electromiograma
L’electromiograma (EMG) és una prova diagnòstica que permet estudiar el funcionament dels nervis perifèrics i dels músculs. Mitjançant el registre de l’activitat elèctrica muscular i de la velocitat de conducció nerviosa, ajuda a identificar alteracions que poden afectar el sistema nerviós perifèric o la musculatura.
És una exploració especialment útil per diagnosticar l’origen de símptomes com el formigueig, la pèrdua de força, l’adormiment de les extremitats, el dolor neuropàtic o els espasmes musculars. També permet confirmar o descartar diferents malalties neurològiques i musculars i fer-ne el seguiment.
Els resultats de l’electromiograma s’interpreten conjuntament amb la història clínica i l’exploració neurològica per orientar el diagnòstic i establir el tractament més adequat.
Les proves a Bayés Salut
Experiència, tecnologia i coordinació assistencial
A Bayés Salut, l’electromiograma es realitza amb equips especialitzats que permeten estudiar amb precisió la funció dels nervis i dels músculs. La prova forma part de la valoració neurològica integral i, quan és necessari, es complementa amb altres exploracions, com l’electroencefalograma (EEG), la ressonància magnètica o altres proves diagnòstiques, segons la situació clínica.
La interpretació dels resultats es realitza sempre de manera individualitzada, integrant la informació obtinguda durant la prova amb els símptomes, els antecedents i l’exploració clínica de cada persona.
Què és?
L’electromiograma (EMG) engloba dues exploracions complementàries: l’estudi de conducció nerviosa, que avalua la velocitat amb què els nervis transmeten els impulsos elèctrics, i l’electromiografia, que analitza l’activitat elèctrica dels músculs.
Per realitzar l’estudi, es col·loquen petits elèctrodes sobre la pell i, en alguns casos, s’introdueix una agulla molt fina en determinats músculs per registrar-ne l’activitat. Tot i que aquesta part de la prova pot resultar lleugerament molesta, és generalment ben tolerada i proporciona informació molt valuosa per al diagnòstic.
Quan es recomana?
L’electromiograma està indicat quan es vol estudiar una possible alteració dels nervis perifèrics, de la unió neuromuscular o dels músculs.
Les indicacions més habituals són:
- Síndrome del túnel carpià.
- Formigueig o adormiment de braços o cames.
- Pèrdua de força muscular.
- Dolor d’origen nerviós.
- Radiculopaties (compressió d’arrels nervioses).
- Neuropaties perifèriques.
- Malalties musculars.
- Seguiment de determinades patologies neurològiques.
Com t’has de preparar?
L’electromiograma no requereix, habitualment, una preparació especial.
Es recomana acudir amb la pell neta, sense cremes ni locions a la zona que s’ha d’explorar, ja que poden dificultar el contacte dels elèctrodes.
És important informar el professional si es porta un marcapassos, un altre dispositiu electrònic implantable, si es pren medicació anticoagulant o si existeixen alteracions de la coagulació.
La prova acostuma a durar entre 30 i 60 minuts, segons el tipus d’estudi i la zona que s’hagi d’avaluar.
Dubtes freqüents
Tot el que necessites saber,
en un sol lloc
L'electromiograma fa mal?
L’estudi de conducció nerviosa pot provocar una sensació breu de petites descàrregues elèctriques, mentre que la part d’electromiografia pot resultar lleugerament molesta per la utilització d’una agulla molt fina. Tot i això, és una prova generalment ben tolerada.
Cal venir en dejú?
No. No és necessari acudir en dejú ni modificar la medicació habitual, llevat que el professional sanitari indiqui el contrari.
Puc fer-me la prova si porto un marcapassos?
En la majoria dels casos sí, però és important informar-ne abans de començar l’exploració perquè el professional pugui adaptar el procediment si és necessari.
Quant dura la prova?
Habitualment entre 30 i 60 minuts, depenent de les zones que calgui estudiar i de la complexitat de l’exploració.
Quan es coneixen els resultats?
Els resultats són interpretats per l’especialista en neurofisiologia clínica, que els valora conjuntament amb la història clínica, els símptomes i l’exploració física per orientar el diagnòstic o el tractament més adequat.
